Jo vull ser rei

Si és cert que som igual davant la llei,
per què collons jo mai podré ser rei?

Sovint sentim que tots som igual davant la llei, però està clar que una família juga amb un avantatge esgarrifós a l’Estat espanyol. Aquest dimarts, la Mesa del Congrés va tornar a tombar les peticions per investigar les presuntes irregularitats del rei emèrit i els seus suposats comptes a Suïssa gràcies a la negativa de PSOE, PP i Vox. Els lletrats van publicar un informe on justificaven que no es podia investigar a l’excap d’Estat degut a l’article 56.3 de la Constitució, el contingut del qual ratifica la «inviolabilitat permanent».

Per contextualitzar una mica: al mes de març el periodista de la BBC James Badcock va revelar que Felipe VI era beneficiari i hereu dels diners de Juan Carlos I a Suïssa. A una entrevista a VilaWeb, el periodista britànic explica com el rei emèrit movia milions d’euros fora de l’Estat a través de la fundació Lucum, un paradís fiscal de Panamà que es va crear arran d’una donació de cent milions de dòlars de l’antic rei de l’Aràbia Saudita. A hores d’ara, la Fiscalia suïssa està investigant la seva presunta participació en el cobrament de comissions per la construcció de l’AVE a la Meca.

Amb aquest preludi, la pregunta és: gaudeix l’exmonarca d’una impunitat de per vida? Després de veure totes les activitats que ha dut a terme i els arguments que es donen des de la Mesa, sembla que sí. Tot i així, no hem d’oblidar que, en dret, tot és interpretable. Ara bé, que els lletrats de la Mesa vulguin reconèixer les altres interpretacions ja és una altra cosa.

Molts juristes afirmen que el cap d’Estat és inviolable pels delictes que pot cometre exercint el seu càrrec, però no si s’ha saltat la llei en les seves activitats personals. Segons el secretari general del PCE, Enrique Santiago, «la inviolabilitat no arriba a tots els actes sinó que està dissenyada per a aquells que entren en les seves competències institucionals.» I té lògica, ja que si els delictes fossin de, per exemple, violació, acceptarien els tribunals aquesta impunitat? Vull pensar que no. Tanmateix, hi ha opinions que estenen la inviolabilitat a tot el que pugui fer. 

Sigui quina sigui la llei, està més que clar que el Congrés seguirà defensant fins al final aquesta monarquia. Fins i tot el PSOE s’ha retratat com un pilar més del règim amb aquest afer, malgrat haver promès «el govern més progressista de la història». Els representants dels tres partits de l’aliança (PSOE-PP-Vox) omplen gairebé el 75% de l’hemicicle, fet que ens prova que és impossible esfereir la Monarquia des del parlament, encara que la realitat a peu de carrer sigui completament diferent.

Resumint; un article d’un escrit de fa més de 40 anys assegura que un dels ciutadans de l’Estat té dret a fer el que li plagui gràcies al seu cognom, i no hi farem res al respecte perquè ja ens està bé. És deplorable, però aquest parlament que és incapaç de modificar una barbaritat com aquesta defineix la qualitat de la democràcia en la qual ens fan creure que vivim.

L’exclusiva dels comptes a Suïssa del rei emèrit va coincidir amb la declaració de l’Estat d’alarma a Espanya. El 18 de març, mentre estàvem tots confinats a les nostres llars, Felipe VI va anunciar que a les 21:00 h sortiria a fer un discurset d’aquells que fa de tant en tant. Alguns teníem l’esperança que donés explicacions sobre l’enrenou en què es trobava la Casa Real, o fins i tot que abdiqués, però el que va venir a dir-nos va ser més o menys un fragment de l’himne del Barça: «Tots units fem força». I, tan feliç, va seguir amb la seva vida, com si res no hagués passat.

Doncs, sabeu què? Si puc fotre el que vulgui, a ritme d’Els Pets, jo també vull ser rei.

Fotre un polvet
amb la total segurat
de que el xiquet
tindrà el futur encaminat