«Everything before the word “but” is horseshit»
Ned Stark
Com deia el molt honorable Ned Stark a Joc de Trons, «res que es digui abans de la paraula “però” compta realment». I qui soc jo per dubtar d’en Ned, un home que sempre deia la veritat i que va ser decapitat per ella?
Després de colar aquest spoiler de la millor sèrie de televisió que s’ha fet mai, m’explico. El 19 de juny, després d’una votació al Parlament Europeu, la Unió Europea va declarar el #BlackLivesMatter. Quan ho vaig llegir, em vaig emprenyar molt, no només perquè 104 eurodiputats van votar-hi en contra —que ja té pebrots—, sinó perquè van sumar-se oportunament al moviment que va començar arran de l’assassinat de George Floyd però després, si arriben refugiats en pasteres, sembla que #BlackLivesNoMatterTant.
No només la UE va sumar-se al moviment antiracista. Va haver-hi un dia que passejant per l’Instagram només veia fotos amb el fons negre i el corresponent hashtag, i vaig pensar: si la societat és tan antiracista, per què no se solidaritza amb els casos racistes que vivim a Catalunya o a l’Estat espanyol, que ens toquen de molt més a prop? Suposo que perquè reconèixer que aquesta xenofòbia estructural també la pateixen ciutadans del nostre país deu ser més complicat, però la realitat és que aquí també tenim els nostres casos de racisme policial.
Durant el mes de gener de l’any passat, a la comarca del Bages, en Wubi va patir violència policial per motius racistes. Aquest episodi va sortir a la llum aquest mes de juny quan es va fer públic un àudio que el noi havia pogut enregistrar amb el seu telèfon mòbil, en el qual s’escolten els insults, les amenaces i les agressions que el jove va patir. «Negro de mierda, hijo de la gran puta». Un agent fins i tot reconeix que l’havia disparat: «He fallado, ¿eh? Si no, te reviento». Quan comencen els cops, el jove els suplica que parin: «Por favor, dejadme en paz, que soy humano». «Tú eres un mono» és la resposta que obté.
Després de la publicació de l’àudio, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va anunciar que canviarien els agents de destinació. Si aquest afer no hagués sortit mai a la llum, què hagués passat? Doncs que els agents seguirien treballant. Com ara, vage.
Un altre cas al mateix Estat espanyol és el de l’Iliass Tahiri. El jove va ser reduït per sis guàrdies de seguretat del centre Tierras de Oria d’Almeria. Un dels guàrdies va col·locar una cama a la part superior de l’esquena del marroquí, molt a prop del seu coll, durant gairebé 13 minuts. Finalment, els guàrdies van veure que no tenia pols i van intentar reanimar-lo, però ja era massa tard. Salvant totes les distàncies, es tracta del George Floyd espanyol, ja que la tècnica dels assassins és molt similar, les víctimes no oposen resistència i la situació acaba de la pitjor manera. Doncs va passar aquí mateix, entre les nostres fronteres.
Molts catalans pensem que a Catalunya hi ha molt pocs casos racistes, que gairebé no passen mai. El problema és que no interpretem correctament la paraula racisme. Dies després de l’assassinat de George Floyd, el 3/24 va muntar un vídeo de 3 minutets en el qual els protagonistes expliquen quines circumstàncies han d’afrontar durant el seu dia a dia: «Quan entrem en un super ens vigilen»; «Simplement pel teu color de pell t’identifiquen com a sospitosa»; «El racisme va des de qui et diu “moro de mierda” fins al que no et vol parlar en català»; «Aquest racisme silenciós consisteix en mirades, persones que t’esquiven, persones que et jutgen ocularment»; «No és el mateix si el teu nom és Mohammed a l’hora de llogar un pis o trobar una feina».
La gran majoria de nosaltres, i jo el primer, alguna vegada ens hi hem dirigit en castellà presuposant que no parlaven català, o hem dut a terme algun dels altres comportaments que esmenten. Com ens diu l’Aladdin, sempre parlem d’ells i mai els deixem parlar. I té tota la raó; cal escoltar-los, fer autocrítica i canviar aquests comportaments que, per molt que ens costi acceptar-ho, també són racistes.
No soc racista, però si venen aquí a treballar de temporers els toca les condicions laborals que tenen. No soc racista, però si no estàs en situació regular no pots accedir a l’Ingrés Mínim Vital. No soc racista, però si vols acollir refugiats, posa’ls a casa teva. No soc racista, però la Llei d’Estrangeria és justa i necessària. No soc racista, però aquells qui estan retinguts en un CIE és perquè s’ho han guanyat. No soc racista, però primer els d’aquí. Fes-te un favor i estalvia’t la primera part de la frase.
El racisme surt molt barat en aquest país —i en aquest món. És urgent incorporar la visió de raça a l’educació perquè les pròximes generacions creixin més conscienciades davant de situacions com aquestes. Desgraciadament, actualment hi ha una indiferència generalitzada i normalitzada que acaba legitimitant absolutes barbaritats.
Així que ja ho sabeu, si mai teniu la (mala) sort de tenir una cita amb mi, heu de saber que si pronuncieu les quatre paraules del títol perdreu molts punts. Però no patiu, si mai teniu una cita amb mi, seré jo qui comenci a perdre punts des del primer moment.
«I have a dream that my four little children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin, but by the content of their character»
Martin Luther King, Jr
Picapedrer de Cal Tender 